160 entitats i 6031 persones. Aquests són els signants del manifest en defensa de l'ensenyament públic elaborat des de fa un mes i que critica tant la polèmica gestió del conseller Maragall com exigeix una política educativa que deixi de marginar els sectors socials més febles i desprotegits.
Entre els signants del manifest hi ha desenes d'associacios de pares i mares (sobta, en canvi l'absència de la seva teòrica entitat referent, la FAPAC), mitjans de comunicació, escoles, zones rurals, col·lectius d'intel·lectuals, associacions, partits, sindicats, organitzacions no governamentals, o la pròpia Universitat Politècnica. Entre els adherents individuals, tot i haver una presència notable de pares i mares i professorat, trobem escriptores com Rosa Regàs, historiadors com José Manuel Márquez, dibuixants, periodistes o treballadors en general. Una representació àmplia de la societat que mostra la transversalitat del manifest.
Tanmateix, i tot i ser un dels manifestos amb més adherents de tota la dècadada passada, molt superiors en signants als més recordats de la Transició, hi ha hagut un silenci total i còmplice dels mitjans de comunicació.
Aquest silenci és coherent amb el que ve succeint amb l'educació pública de Catalunya, i que precisament denuncia el propi manifest. S'està produint una veritable reconversió educativa, on a partir d'iniciatives com la Llei d'Educació de Catalunya "amb el rebuig majoritari del professorat i de bona part de la comunitat educativa" es pretén posar l'educació al servei dels mateixos "mercats" que estan agredint de manera humiliant el nostre país. Que ataca la democràcia col·lectiva a partir d'intentar que les escoles funcionin com empreses privades. I que fa tot el possible per discriminar als sectors socials més fràgils mentre les diferències socials s'incrementen.
 |
| Contadores Gratis |
Els medis de comunicació, els de l'editorial conjunta, fan el que mana el govern, per això cobren. Trist però és així. Cap crítica al govern, silenci cómplice i endolçament dels problemes. La veritat és que la situació de l'ensenyament a Catalunya, avui en dia és de pena, tant que redueixen, i molt, els efectius i diuen que continuen pensant en la "EXCELÈNCIA".
ResponElimina