Educació només substituirà un de cada dos docents jubilats

687474703A2F2F7777772E6573746164697374696361736772617469732E636F6D2F636F6E7461646F72657320677261746973

El passat 1 de juny, el govern de la Generalitat va acordar, en el conjunt de les mesures anticrisi, que per al curs vinent no es cobririen la meitat de les jubilacions previstes dels mestres i professors de l'ensenyament públic, al voltant d'unes 1.400. Amb aquest acord de govern es trenca amb el pacte, signat amb el Ministerio de Educación la tardor passada, segons la qual l'educació no rebria les retallades de la crisi.  El fet és greu, perquè la resta de comunitats autònomes, d'acord amb les directrius del Ministerio de Educación, no preveuen disminiuir el nombre de mestres i professors, i encara més quan s'espera un increment d'alumnat d'entre un 3 i un 4% al sistema públic no universitari de Catalunya, sobretot a secundària. Precisament la secundària pot estar més negativament afectada en la partida pressupostària de personal substitut, que es redueix en un 10%. Ens trobem, doncs, amb la paradoxa que, de la mateixa manera que va succeir en el curs que aquest any acaba, hi hagi menys docents i més alumnes. Les queixes no s'han fet esperar. "Malgrat que s'omplin la boca parlant de prioritzar l'educació, aquesta és la primera cosa que el govern sacrifica", comenta un antic director d'una escola de primària. "Tiren pel dret amb la retallada, mentre que deixen per a un altre any les pujades d'impostos als més rics", afegeix i ho remata: "només parlen d'educació quan pretenen guanyar vots de pares ignorants, com va passar amb la sisena hora". "Hi ha un greu perill de degradació de l'ensenyament públic", comenta un especialista en pedagogia terapèutica, que afegeix  "En els darrers anys s'ha abusat excessivament de la bona voluntat del professorat i de la seva vocació. Una altra volta de cargol pot, simplement, trencar aquest compromís personal dels docents i provocar un distanciament emocional respecte de la seva responsabilitat. Ara que hi haurà menys docents, i amb una pèrdua acumulada d'una quarta part del seu poder adquisitiu, el més normal, just i raonable, seria que es reduís el temps lectiu, que els alumnes fessin menys hores de classe". En aquest sentit, continua: "La reducció del temps lectiu permetria escenificar davant la societat que tothom, i no només qui treballa, ha de compartir els sacrificis, que reduir el nombre de professors i els seus sous no ha de sortir gratuït a la societat. A més, tindria l'efecte benèfic que amb menys hores de classe, l'alumnat estaria més concentrat i les classes serien més productives. Això ja ha passat en altres països, i sol ser una solució raonable". El cert és que el malestar i el ressentiment s'ha instal·lat a les aules. Com va succeir en una visita recent a la ciutat de Girona, el Conseller Maragall no és ben rebut per la comunitat educativa, on es va palesar la indignació tot col·locant cartells on es manifestava la disconformitat amb la conflictiva política que dirigeix des de Via Augusta.  Contadores Gratis