EduPress/ Redacció Les proves de competències bàsiques realitzades a quart de primària pel Ministerio, i l'avaluació de l'alumnat de sisè fetes per la Generalitat han constatat un estancament en els resultats de l'alumnat català, en el primer cas, i una reculada en el segon. El Conseller d'Educació ha tractat de tirar pilotes fora respecte els resultats obtinguts, tenint en compte que la trajectòria política de la Conselleria, fonamentada en el conflicte permanent amb els centres educatius, no ha aconseguit millorar l'avaluació. El que ningú no diu és l'impacte de la sisena hora en ambdues avaluacions, una sisena hora que, per cert, el Consell Superior d'Avaluació del Sistema Educatiu, organisme dependent del Departament d'Educació, es va negar a avaluar, tal com se li va demanar des del Consell Escolar de Catalunya. En el primer cas, la prova del Ministerio, Catalunya queda en la posició 12 del rànquing de les 17 comunitats autònomes, amb una puntuació de 497 respecte dels 500 punts de mitjana. Al conjunt del territori espanyol, el nombre d'hores lectives no ultrapassa les 840 anuals (25 setmanals), mentre que a Catalunya són 1.050 (30 setmanals). A més, aquesta prova del Ministerio s'ha realitzat a alumnes de 4t de primària, que són els qui van iniciar aquesta etapa educativa el setembre de 2006, just quan a Catalunya es començà a implantar la sisena hora. Els resultats, són, doncs, inapel·lables. En el cas de la prova de sisè, els resultats de la qual es van fer públics ahir en roda de premsa, són més frapants. La comparació respecte l'any anterior indica un deteriorament dels resultats. Cal recordar que l'any passat, el manteniment de la sisena hora a primària va comportar una reducció dels suports a un 48% dels centres de primària. Uns suports que són necessaris especialment en l'aprenentatge de la lectura, escriptura, càlcul i resolució de problemes. A més, mentre a un 87 % dels centres van perdre professorat o van mantenir la mateixa plantilla, al 64 % va incrementar-se de manera significativa l'alumnat. Això comportava que mentre per fer la sisena hora calien 2.900 mestres, l'any passat es va produir una reducció global de plantilla de professorat d'entre 2.000 i 3.000 mestres, tal com apunta un comunicat de premsa d'inici de curs el sindicat USTEC·STEs. En altres termes, a fi de poder fer la sisena hora, s'ha desmuntat el sistema d'atenció a la diversitat, que fins ara s'ha mostrat el mètode més eficaç de combatre el fracàs escolar. Tanmateix, fins ara els responsables educatius no contesten directament a la petició de direccions, docents i periodistes sobre la valoració de la sisena hora, la qual cosa crea importants interrogants sobre la finalitat última de la mesura més contestada del Pacte Nacional d'Educació. |
És el comentari més encertat de tot el que he llegit sobre la valoració de les proves. Trobo un encert que es lligui amb la sisena hora, ja que reflecteix la realitat que tenim a les nostres escoles. Puc fer aquesta afirmació per experiència personal contrastada. La sisena hora és mol cara pel Departament, no ens aporta cap plus, les famílies no ho han notat perquè els seus filles o filles arriben a la mateixa hora a casa, però més cansats i el és més important, no ha suposat un augment ni del rendiment acadèmic ni la millora dels resultats. De sempre és sabut que val més qualitat que quantitat, però els nostres governants són incapaços de fer una reflexió o escoltar a les persones que ja l'han fet.
ResponElimina