LA RETALLADA PRESSUPOSTÀRIA AFECTARÀ NEGATIVAMENT L’EDUCACIÓ PÚBLICA

Indignació per la supressió de places en un context de desigualtats creixents

ACNE. Redacció

En el moment en què comencen a detallar-se les retallades dels sous dels mestres (un mínim de 958 euros anuals), el col•lectiu docent està agitat. No tant per la pèrdua d’ingressos, a la qual cal sumar un vint per cent acumulat de retrocés en el seu poder adquisitiu des dels noranta ençà, sinó per la impressió que els que surten perdent són els seus alumnes i les seves famílies.
“La sensació general és de venir patint una situació d’injustícia frapant, que fa, per exemple, que els alumnes amb majors dificultats perdin l’atenció individualitzada que requerien, o que de manera sistemàtica s’incompleixi la legislació que limita a un màxim de 25 alumnes per aula”, es lamenta un director d’una petita escola de l’Alt Empordà. Hi ha motius per queixar-se. A principis d’aquest curs, i a partir del que eufemísticament el Departament anomenà “racionalització de plantilles”, el curs començà amb una xifra d’entre 2.000 i 3.000 docents menys (al voltant d’un 4% del total) mentre paral•lelament el nombre d’alumnes creixia en una xifra no inferior al 3%.
A tot això, les retallades en serveis educatius (especialment equips d’assessorament psicopedagògic, especialistes en acollida i interculturalitat, professionals de l’educació especial), a banda d’una significativa reconversió de l’escola rural suposa una estimació d’una pèrdua de 500 places, que implicarien la no renovació de funcionaris interins i substituts.
Tanmateix, la situació pot agreujar-se tenint en compte la violació del compromís amb el ministre Gabilondo, segons el qual educació i seguretat pública serien els únics col•lectius on per cada funcionari jubilat es compensaria amb una altra contractació. Segons el govern de Catalunya, només una de cada dues jubilacions es cobrirà, la qual cosa podria suposar la supressió d’unes 600 places menys, a sumar a les retallades. I tot plegat es pot agreujar si es fa realitat el pla del govern de Catalunya de deixar de comptar com a horari lectiu les guàrdies de pati a la primària, que implicaria deixar al carrer a un de cada dotze mestres, és a dir, al voltant de 3.000.
“La gent està cansada que l’enganyin d’una manera tan barroera”, es queixa una mestra d’infantil amb mitja dotzena d’anys d’experiència a les seves esquenes. “És evident que els serveis públics es poden degradar de manera imparable, tret que es posin a governar persones raonables, disposades a no deixar-se trepitjar per una colla de mafiosos rics”, afegeix.
El cert és que hi ha per sentir-se estafat. A tall d’exemple, la remuneració de Jose Mourinho, el flamant entrenador del Reial Madrid, serà de 10 milions d’euros anuals. O el que és el mateix, amb aquests diners es podria compensar la retallada del sou de 10.500 mestres, prop d’una quarta part del total de Catalunya. I si comptem la riquesa dels deu homes més rics d’Espanya, al voltant d’uns 50.000 milions d’euros anuals, multiplicarien per 3,5 el que representa el pla de xoc que l’FMI ha imposat al govern espanyol.