El Consorci d'Educació de Barcelona suscita grans desconfiances un any després de la seva creació

El Consorci d'Educació de Barcelona, que va començar a funcionar fa un any, suscita desconfiances i crítiques entre la comunitat educativa, almenys així ho considera el sindicat majoritari entre el sector docent, USTEC·STEs en un comunicat recent. No és estrany, tenint en compte que la política municipal de Barcelona fa temps és al punt de mira per les nombroses irregularitats detectades pel cas Palau o altres entitats i empreses que funcionen com un híbrid públic-privat, és a dir, una nova modalitat de gestió de fons i personal públic que funciona sota els paràmetres d'empresa privada.

En aquest sentit, el sindicat denuncia que s'ha privatitzat per la porta del darrere alguns dels serveis com ara el seguiment de la salut laboral, externalitzat de manera opaca en empreses privades i que s'ha traduït en un deteriorament del seguiment de la salut del professorat, de pràctiques poc transparents, i que a més tot plegat s'ha fet amb un cost superior als serveis de vigilància de la salut de caràcter públic.

D'altra banda es constata que el Consorci ha estat l'administració que ha retallat més a fons els recursos destinats a l'ensenyament públic. Barcelona és la ciutat que més línies de batxillerats ha tancat sense que les autoritats educatives de l'ajuntament s'hagin pràcticament oposat. El fet que hi hagi el mateix color polític a banda i banda de la Plaça Sant Jaume ha ajudat sens dubte a aquesta circumstància, car la mobilització de molts regidors, en altres municipis, ha permès salvar alguns grups. En aquest sentit, cal constatar que Barcelona és la ciutat catalana amb major presència d'escola privada, de manera que el Consorci pot considerar-se com un instrument al servei de la patronal de les escoles concertades, interessades a eliminar competència pública. Això explica la redistribució a la baixa d'escoles d'adults, o l'elaboració d'un mapa escolar on els centres de titularitat de la Generalitat havin vist reduïda la seva oferta mentre s'incrementa la demanda.

El balanç, doncs, resulta molt negatiu. I més, tenint en compte que el Consorci esdevé el model que la LEC pretén implantar per tot el país.

Les escoles deixaran majoritàriament de fer colònies i sortides

Fins a un 35 % d'anul·lacions de reserves de cases de colònies comptabilitza la patronal de la patronal de la indústria del lleure de Catalunya. Tal com constaten, es tracta d'un boicot espontani per part de diversos centres de primària indignats per la supressió de la jornada intensiva del mes de juny, que fan circular diversos documents on incita la resta de centres a sumar-s'hi. Aquesta cascada de reaccions per part dels claustres s'amplia també a sortides d'un dia que tenien contractades i que fa sumar-se a la preocupació a les agències de transport i altres entitats especialitzades en el lleure per l'impacte econòmic que pugui tenir aquesta mesura de pressió.

	"Es tracta d'una fórmula de pressió inacceptable i que deteriorarà la imatge pública del sistema educatiu", valora una portaveu del Departament d'Educació, que no accepta cap responsabilitat en el fet tot i que tampoc no amaga la seva sorpresa davant aquesta plantada contundent d'un professorat que ha reaccionat amb indignació davant la nova ordre de calendari escolar on el professorat té una representació testimonial i que féu un vot particular contrari a la pèrdua del que consideraven un dret irrenunciable. De fet, tot i que és difícil d'avaluar estadísticament les dimensions del fenomen, una enquesta recent realitzada per aquest mitjà considerava que calia posar fi a colònies i sortides en un 88% enfront a l'11% contrari i un 1% que preferia no opinar. El fet és que el Departament no ha deixat de buscar l'enfrontament i la humiliació respecte al professorat. El mandat del Conseller Maragall ha estat el més polèmic i conflictiu des que la Generalitat assumí les competències educatives a principis dels vuitanta, i qualsevol iniciativa, habitualment percebuda com una agressió per part del professorat, ha estat resposta amb un bon grapat de mobilitzacions col·lectives, encara que molts docents comencen a organitzar-se al marge de les protestes oficials mitjançant accions directes. Aquesta és una mesura de pressió que circula de boca en boca, sense que les organitzacions sindicals les aprovin, que posa al descobert la incapacitat dels responsables del Departament d'Educació d'assolir l'acord i l'harmonia educativa, i que posa en evidència la nul·la capacitat de diàleg i negociació. El preu, com es pot veure, pot sortir molt car a tot un sector econòmic. "Les sortides i les colònies escolars tenen les seves primeres formulacions al llarg de la dècada dels trenta del segle passat entre els medis urbans perquè sovint aquesta era una fórmula als alumnes de classes socials modestes per tal que coneguessin la natura i estiguessin en un entorn més agradable. Al llarg dels anys setanta, i des del que aleshores es denominà "Escola Activa", algunes institucions, on hi havia una important presència de persones que avui ocupen càrrecs institucionals, també les potenciaren. Ara es dóna la paradoxa que la intransigència del responsables del PSC, acabaran per trencar amb una tradició educativa, que potser avui ja no és tan útil ni necessària", explica un formador del Departament que prefereix mantenir-se en l'anonimat. I afegeix "Pesa molt més l'obsessió per aconseguir vots entre famílies poc il·lustrades amb qui fer demagògia populista en el qual el discurs antimestres està molt arrelat, que la mínima capacitat d'establir acords i equilibris entre la comunitat educativa. Es tracta d'un maquiavelisme de baixa estofa i contraproduent". El cert és que la iniciativa de moltes escoles pot estendre's a la resta fins a un nivell encara més elevat. Les retallades salarials també són un factor que cal afegir, car les compensacions econòmiques per aquest esforç suplementari dels docents són mínimes o inexistents, i és fàcil detectar un sentiment compartit que molts mestres no pensen esforçar-se si no se'ls compensa d'alguna manera. La jornada intensiva esdevenia una fórmula de compensació per aquest temps lectiu de mes. En aquest sentit el mes de setembre, que és el moment en què es contracten la majoria de sortides, es veurà definitivament l'impacte de la protesta, que es preveu massiu, probablement amb anul·lacions que superaran el 70-80%.

L'avaluació dels alumnes catalans constata el fracàs de la sisena hora

687474703A2F2F7777772E6573746164697374696361736772617469732E636F6D2F636F6E7461646F72657320677261746973

EduPress/ Redacció Les proves de competències bàsiques realitzades a quart de primària pel Ministerio, i l'avaluació de l'alumnat de sisè fetes per la Generalitat han constatat un estancament en els resultats de l'alumnat català, en el primer cas, i una reculada en el segon. El Conseller d'Educació ha tractat de tirar pilotes fora respecte els resultats obtinguts, tenint en compte que la trajectòria política de la Conselleria, fonamentada en el conflicte permanent amb els centres educatius, no ha aconseguit millorar l'avaluació. El que ningú no diu és l'impacte de la sisena hora en ambdues avaluacions, una sisena hora que, per cert, el Consell Superior d'Avaluació del Sistema Educatiu, organisme dependent del Departament d'Educació, es va negar a avaluar, tal com se li va demanar des del Consell Escolar de Catalunya. En el primer cas, la prova del Ministerio, Catalunya queda en la posició 12 del rànquing de les 17 comunitats autònomes, amb una puntuació de 497 respecte dels 500 punts de mitjana. Al conjunt del territori espanyol, el nombre d'hores lectives no ultrapassa les 840 anuals (25 setmanals), mentre que a Catalunya són 1.050 (30 setmanals). A més, aquesta prova del Ministerio s'ha realitzat a alumnes de 4t de primària, que són els qui van iniciar aquesta etapa educativa el setembre de 2006, just quan a Catalunya es començà a implantar la sisena hora. Els resultats, són, doncs, inapel·lables. En el cas de la prova de sisè, els resultats de la qual es van fer públics ahir en roda de premsa, són més frapants. La comparació respecte l'any anterior indica un deteriorament dels resultats. Cal recordar que l'any passat, el manteniment de la sisena hora a primària va comportar una reducció dels suports a un 48% dels centres de primària. Uns suports que són necessaris especialment en l'aprenentatge de la lectura, escriptura, càlcul i resolució de problemes. A més, mentre a un 87 % dels centres van perdre professorat o van mantenir la mateixa plantilla, al 64 % va incrementar-se de manera significativa l'alumnat. Això comportava que mentre per fer la sisena hora calien 2.900 mestres, l'any passat es va produir una reducció global  de plantilla de professorat d'entre 2.000 i 3.000 mestres, tal com apunta un comunicat de premsa d'inici de curs el sindicat USTEC·STEs. En altres termes, a fi de poder fer la sisena hora, s'ha desmuntat el sistema d'atenció a la diversitat, que fins ara s'ha mostrat el mètode més eficaç de combatre el fracàs escolar. Tanmateix, fins ara els responsables educatius no contesten directament a la petició de direccions, docents i periodistes sobre la valoració de la sisena hora, la qual cosa crea importants interrogants sobre la finalitat última de la mesura més contestada del Pacte Nacional d'Educació. Contadores Gratis

Educació crea una aristocràcia administrativa

687474703A2F2F7777772E6573746164697374696361736772617469732E636F6D2F636F6E7461646F72657320677261746973

La nova Llei d'Educació de Catalunya, aprovada l'any passat entre una gran oposició de la comunitat educativa, establia un capítol sencer dedicat a  una nova "Agència d'avaluació i prospectiva, un organisme autònom que havia d'encarregar-se d'avaluar el sistema educatiu, tot prenent el paper que feia, fins al moment, el Consell Superior d'Avaluació del Sistema Educatiu. Una vegada presentat el projecte de decret d'aprovació dels estatuts de l'Agència d'Avaluació i Prospectiva, fa alguns mesos, i que s'està discutint en el Consell Escolar de Catalunya, bona part de les sospites generades durant la gestació de la Llei, s'acompleixen. L'esmentat projecte  configura una agència que funciona amb paràmetres d'empresa privada, tot i la seva titularitat pública, o el que és el mateix, una empresa privada els càrrecs de la qual són nomenats políticament, en un sistema que recorda les empreses privades dels antics monopolis estatals com Telefónica o Repsol. Això, per exemple, permet obtenir remuneracions més altes o saltar-se mecanismes de control públic, molt en la línia del que succeeix amb les fundacions com l'emblemàtic cas del Palau de la Música. Tanmateix, en aquest projecte de decret, el Departament d'Educació estableix un seguit d'activitats que escapen a un control d'objectivitat, permetent que sigui aquesta agència híbrida públic-privada, a donar acreditacions per poder avaluar (art. 9). En l'àmbit universitari, i mitjançant l'Agència de Qualitat Universitari, aquesta capacitat d'emetre acreditacions per poder exercir com a professor universitari està essent utilitzada com a eina de control polític, perquè s'han conegut nombrosos casos en els quals s'ha negat idoneïtat a candidats reconeguts internacionalment, que no comptaven amb el vist-i-plau de determinades opcions polítiques. Tanmateix, la meitat del projecte de decret (arts. 17 al 34) va destinada a regular els òrgans de govern i direcció de l'esmentada agència i el règim de personal. Evidentment, el Consell Rector és nomenat a dit per l'administració, és a dir, en qualitat de càrrecs de confiança, dotant d'un organigrama que supera, a bastament, el Consell Superior d'Avaluació que derogarà aquest decret. A aquest Consell Rector, on s'espera que hi vagin "persones de reconegut prestigi", encara que molt probablement afins a determinats partits, es podrà contractar privadament a bona part del personal, sense mecanismes de selecció objectius. De la mateixa manera, i tenint en compte que l'Agència es regirà pel dret privat, podrà contractar serveis sense les garanties jurídiques que condicionen tota activitat a qualsevol entitat pública. En resum, com ve succeint en una tendència creixent dins de la politització i privatització progressiva de l'administració pública, la principal preocupació dels legisladors és establir una mena d'aristocràcia administrativa entre persones afins a determinats partits polítics que concentraran bona part de la despesa pública, amb capacitat arbitrària per contractar personal afí sense haver de passar pel sistema d'oposicions. Contadores Gratis

Educació només substituirà un de cada dos docents jubilats

687474703A2F2F7777772E6573746164697374696361736772617469732E636F6D2F636F6E7461646F72657320677261746973

El passat 1 de juny, el govern de la Generalitat va acordar, en el conjunt de les mesures anticrisi, que per al curs vinent no es cobririen la meitat de les jubilacions previstes dels mestres i professors de l'ensenyament públic, al voltant d'unes 1.400. Amb aquest acord de govern es trenca amb el pacte, signat amb el Ministerio de Educación la tardor passada, segons la qual l'educació no rebria les retallades de la crisi.  El fet és greu, perquè la resta de comunitats autònomes, d'acord amb les directrius del Ministerio de Educación, no preveuen disminiuir el nombre de mestres i professors, i encara més quan s'espera un increment d'alumnat d'entre un 3 i un 4% al sistema públic no universitari de Catalunya, sobretot a secundària. Precisament la secundària pot estar més negativament afectada en la partida pressupostària de personal substitut, que es redueix en un 10%. Ens trobem, doncs, amb la paradoxa que, de la mateixa manera que va succeir en el curs que aquest any acaba, hi hagi menys docents i més alumnes. Les queixes no s'han fet esperar. "Malgrat que s'omplin la boca parlant de prioritzar l'educació, aquesta és la primera cosa que el govern sacrifica", comenta un antic director d'una escola de primària. "Tiren pel dret amb la retallada, mentre que deixen per a un altre any les pujades d'impostos als més rics", afegeix i ho remata: "només parlen d'educació quan pretenen guanyar vots de pares ignorants, com va passar amb la sisena hora". "Hi ha un greu perill de degradació de l'ensenyament públic", comenta un especialista en pedagogia terapèutica, que afegeix  "En els darrers anys s'ha abusat excessivament de la bona voluntat del professorat i de la seva vocació. Una altra volta de cargol pot, simplement, trencar aquest compromís personal dels docents i provocar un distanciament emocional respecte de la seva responsabilitat. Ara que hi haurà menys docents, i amb una pèrdua acumulada d'una quarta part del seu poder adquisitiu, el més normal, just i raonable, seria que es reduís el temps lectiu, que els alumnes fessin menys hores de classe". En aquest sentit, continua: "La reducció del temps lectiu permetria escenificar davant la societat que tothom, i no només qui treballa, ha de compartir els sacrificis, que reduir el nombre de professors i els seus sous no ha de sortir gratuït a la societat. A més, tindria l'efecte benèfic que amb menys hores de classe, l'alumnat estaria més concentrat i les classes serien més productives. Això ja ha passat en altres països, i sol ser una solució raonable". El cert és que el malestar i el ressentiment s'ha instal·lat a les aules. Com va succeir en una visita recent a la ciutat de Girona, el Conseller Maragall no és ben rebut per la comunitat educativa, on es va palesar la indignació tot col·locant cartells on es manifestava la disconformitat amb la conflictiva política que dirigeix des de Via Augusta.  Contadores Gratis

Una nova enquesta rebutja contundentment la sisena hora a l'ensenyament primari

687474703A2F2F7777772E6573746164697374696361736772617469732E636F6D2F636F6E7461646F72657320677261746973

EduPress. Redacció Una vegada més, en una enquesta rebutja de manera clara i contundent l'existència de la sisena hora a primària. A l'enquesta realitzada per EduPress, un 91 % dels enquestats considera que aquesta mesura contemplada al Pacte Nacional d'Educació i aplicada enfront l'oposició majoritària del professorat a partir de setembre del 2006 s'hauria de retirar, enfront al 8 % que considera que caldria mantenir-la. Aquesta no és l'única enquesta feta. El mateix curs de la seva implantació, en una enquesta feta a la web, el 86 % s'oposava a la mesura. Aquestes dades, fetes en una consulta pública a la web es confirmava en una enquesta feta amb característiques professionals per la secció d'estudis del sindicat USTEC·STEs al llarg del 2007, i entre el 9% del professorat de primària del principat, el qual manifestava, en un 84% que caldria retirar-la. L'estudi, sense gaire rebombori als mitjans de comunicació, mantenia un grau important d'informació que donava moltes pistes sobre el que venia succeint a les escoles de la seva aplicació ençà. Tanmateix, altes fonts confirmaven el mateix. El mateix 2007, el Grup de Recerca d'Organització en Centres, adscrit a la Universitat de Girona va elaborar un estudi molt complet, dirigit pel doctor Joan Teixidó sobre aquesta qüestió on assenyalava els nombrosos problemes de caire organitzatiu, pedagògic i personal que comportava una mesura improvisada, sense una finalitat clara, més enllà d'esdevenir una mesura de caràcter electoralista. En una línia molt similar es trobaria l'estudi que, també el 2007 va elaborar la Fundació Jaume Bofill, que va detectar nombroses disfuncions i "danys col·laterals" al sistema educatiu. Finalment, el 2009, el Centre d'Estudis d'Opinió, adscrit a la Generalitat, en una gran enquesta dirigida als docents detectava un 73% de rebuig a la mesura, en un estudi que, contràriament al que ve a ser habitual, fou ocultat pel govern i que només arribà per filtracions periodístiques en els seu moment. En el moment en el qual s'estan duent a terme retallades importants en les escoles i instituts, sembla que l'oposició a la sisena hora, molt àmplia entre el professorat i bona part de les famílies, s'està reforçant encara més, perquè no s'entén com hi ha menys professorat per a funcions imprescindibles d'atenció a la diversitat, o retallada de línies educatives, mentre es manté una mesura que ha demostrat la seva ineficàcia, i que a més, el propi Consell Superior d'Avaluació del Sistema Educatiu s'ha negat a avaluar. Contadores Gratis

Un manifest contra Maragall aplega més de 6.000 signatures

EduPress. Redacció

160 entitats i 6031 persones. Aquests són els signants del manifest en defensa de l'ensenyament públic elaborat des de fa un mes i que critica tant la polèmica gestió del conseller Maragall com exigeix una política educativa que deixi de marginar els sectors socials més febles i desprotegits.
Entre els signants del manifest hi ha desenes d'associacios de pares i mares (sobta, en canvi l'absència de la seva teòrica entitat referent, la FAPAC), mitjans de comunicació, escoles, zones rurals, col·lectius d'intel·lectuals, associacions, partits, sindicats, organitzacions no governamentals, o la pròpia Universitat Politècnica. Entre els adherents individuals, tot i haver una presència notable de pares i mares i professorat, trobem escriptores com Rosa Regàs, historiadors com José Manuel Márquez, dibuixants, periodistes o treballadors en general. Una representació àmplia de la societat que mostra la transversalitat del manifest.
Tanmateix, i tot i ser un dels manifestos amb més adherents de tota la dècadada passada, molt superiors en signants als més recordats de la Transició, hi ha hagut un silenci total i còmplice dels mitjans de comunicació.
Aquest silenci és coherent amb el que ve succeint amb l'educació pública de Catalunya, i que precisament denuncia el propi manifest. S'està produint una veritable reconversió educativa, on a partir d'iniciatives com la Llei d'Educació de Catalunya "amb el rebuig majoritari del professorat i de bona part de la comunitat educativa" es pretén posar l'educació al servei dels mateixos "mercats" que estan agredint de manera humiliant el nostre país. Que ataca la democràcia col·lectiva a partir d'intentar que les escoles funcionin com empreses privades. I que fa tot el possible per discriminar als sectors socials més fràgils mentre les diferències socials s'incrementen.

687474703A2F2F7777772E6573746164697374696361736772617469732E636F6D2F636F6E7461646F72657320677261746973

Contadores Gratis

LA RETALLADA PRESSUPOSTÀRIA AFECTARÀ NEGATIVAMENT L’EDUCACIÓ PÚBLICA

Indignació per la supressió de places en un context de desigualtats creixents

ACNE. Redacció

En el moment en què comencen a detallar-se les retallades dels sous dels mestres (un mínim de 958 euros anuals), el col•lectiu docent està agitat. No tant per la pèrdua d’ingressos, a la qual cal sumar un vint per cent acumulat de retrocés en el seu poder adquisitiu des dels noranta ençà, sinó per la impressió que els que surten perdent són els seus alumnes i les seves famílies.
“La sensació general és de venir patint una situació d’injustícia frapant, que fa, per exemple, que els alumnes amb majors dificultats perdin l’atenció individualitzada que requerien, o que de manera sistemàtica s’incompleixi la legislació que limita a un màxim de 25 alumnes per aula”, es lamenta un director d’una petita escola de l’Alt Empordà. Hi ha motius per queixar-se. A principis d’aquest curs, i a partir del que eufemísticament el Departament anomenà “racionalització de plantilles”, el curs començà amb una xifra d’entre 2.000 i 3.000 docents menys (al voltant d’un 4% del total) mentre paral•lelament el nombre d’alumnes creixia en una xifra no inferior al 3%.
A tot això, les retallades en serveis educatius (especialment equips d’assessorament psicopedagògic, especialistes en acollida i interculturalitat, professionals de l’educació especial), a banda d’una significativa reconversió de l’escola rural suposa una estimació d’una pèrdua de 500 places, que implicarien la no renovació de funcionaris interins i substituts.
Tanmateix, la situació pot agreujar-se tenint en compte la violació del compromís amb el ministre Gabilondo, segons el qual educació i seguretat pública serien els únics col•lectius on per cada funcionari jubilat es compensaria amb una altra contractació. Segons el govern de Catalunya, només una de cada dues jubilacions es cobrirà, la qual cosa podria suposar la supressió d’unes 600 places menys, a sumar a les retallades. I tot plegat es pot agreujar si es fa realitat el pla del govern de Catalunya de deixar de comptar com a horari lectiu les guàrdies de pati a la primària, que implicaria deixar al carrer a un de cada dotze mestres, és a dir, al voltant de 3.000.
“La gent està cansada que l’enganyin d’una manera tan barroera”, es queixa una mestra d’infantil amb mitja dotzena d’anys d’experiència a les seves esquenes. “És evident que els serveis públics es poden degradar de manera imparable, tret que es posin a governar persones raonables, disposades a no deixar-se trepitjar per una colla de mafiosos rics”, afegeix.
El cert és que hi ha per sentir-se estafat. A tall d’exemple, la remuneració de Jose Mourinho, el flamant entrenador del Reial Madrid, serà de 10 milions d’euros anuals. O el que és el mateix, amb aquests diners es podria compensar la retallada del sou de 10.500 mestres, prop d’una quarta part del total de Catalunya. I si comptem la riquesa dels deu homes més rics d’Espanya, al voltant d’uns 50.000 milions d’euros anuals, multiplicarien per 3,5 el que representa el pla de xoc que l’FMI ha imposat al govern espanyol.