Educació no explica prou bé per què s’oposa a avaluar l’experiència de la sisena hora
ACNE: 27 maig 2010
Ahir el director general d’Educació Jaume Graells va exposar, en roda de premsa, als nous locals de la Delegació de la Generalitat a Girona, l’avançament dels resultats de les proves de sisè de primària. També va donar detalls sobre el pla d’informatització de la secundària, conegut com a 1 x 1.
Tot i valorar positivament la prova de sisè, que és el segon any que s’aplica, va reconèixer que tres de cada deu alumnes presentaven problemes d’aprenentatge en l’àmbit de lectoescriptura, i que aquest col·lectiu es mantenia estable fins al final de la seva escolarització, tot propiciant el que es coneix com a “fracàs escolar”. Considerava que, atesa la situació, atribuïble sovint a “males pràctiques docents” (no va especificar quines), calia emprar el personal més experimentat en el primer cicle d’educació infantil. A preguntes dels periodistes no va respondre sobre si les retallades previstes per al curs vinent podrien afectar negativament aquests suports necessaris en aquesta etapa. D’altra banda, tot i reconèixer que els millors resultats de la prova es donaven a l’escola rural (que és la que té un menor nombre d’alumnes per aula) va confessar que no estava previst publicar els resultats globals diferenciats segons escola rural o urbana, o el que és encara més cridaner, segons si es feia sisena hora o no. Diversos informes elaborats per la UdG, la Fundació Jaume Bofill o pel sindicat USTEC·STEs assenyalen que aquesta mesura havia provocat greus problemes d’organització als centres i que les escoles que no la feien obtenien uns resultats considerablement millors que els que l’apliquen des del 2006. Concretament, una recerca elaborada el curs anterior indicava que els alumnes de primària amb sis hores de classe tenien uns resultats un 5% inferior als qui mantenien un horari lectiu normal.
Informatització a les aules
Sobre el projecte 1 x 1 anuncià que la majoria dels centres s’havien acollit als projectes de digitalització de manera voluntària i que el Departament faria un gran esforç per assistir els centres, amb inversions milionàries en cablejats i wi-fi. També afirmà que tots els centres disposarien, com a mínim, de l’assistència de tècnics informàtics una vegada a la setmana. D’altra banda, considerà que en un breu termini, la major part dels textos serien digitals, “primant la iniciativa privada”. I que aquest nou model fonamentat en l’aprenentatge mitjançant els ordinadors portàtils, havia de generar un nou model d’ensenyament on els docents “acompanyessin, no ensenyessin”. En aquest sentit, considerava que l’ús intensiu de noves tecnologies a l’aula havia de facilitar l’aprenentatge per competències, darrera tendència educativa assenyalada des de l’OCDE.
Tot i això, en cap moment el director general va entrar a valorar l’experiència dels centres que s’han avançat a aquest curs, ni tampoc va comentar les objeccions realitzades des dels diversos estats que van iniciar experiències similars i que han estat objecte de dures crítiques des de diversos àmbits educatius. Tampoc va contestar de manera convincent que si el Ministerio d’Educación finançava la meitat dels portàtils, i la Generalitat, l’altra meitat, les famílies catalanes haguéssin de pagar 150 euros.
Gran article, i pèssim el Jaume Graells atribuint al professorat el fracàs escolar
ResponEliminaSi, és clar, donar la culpa als altres sempre és més fàcil... però els mestres,amb els pocs recursos i recolzaments polítics i socials, ho tenim molt complicat, en ocasions, ens hi deixem la pell i la salut. Això no és just, estimat senyor de despatx, la realitat escolar és molt més complicada del que a vostès els sembla des de la llunyania!
ResponElimina