UN REFERÈNDUM A LES ESCOLES REPROVA MASSIVAMENT MARAGALL

ACNE. Redacció
Un referèndum celebrat als centres escolars del Principat rebutja massivament la política educativa del govern de la Generalitat. Aquesta consulta, realitzada per les diferents juntes de personal docent de Catalunya, i celebrat a 428 centres educatius (un 15% del total), ha contestat negativament a la pregunta "Estàs d'acord amb la política educativa i les mesures dels actuals responsables del Departament d'Educació?
Els resultats han estat contundents. Vots favorables: 134; contraris: 39.523; en blanc, 98, blancs, 32. Més enllà dels resultats, el que compta és la gran participació, adreçada al conjunt de la comunitat educativa, amb molts docents, alumnes i personal de serveis, encara que també, amb una destacada participació de pares i mares.
En aquest sentit, la participació ha estat més gran a les zones on el Departament té previst fer servir la tisora. Són zones sensibles on la planificació educativa ha previst treure batxillerats, on hi havia estudis nocturns o s'han suprimit grups, malgrat incrementar el nombre d'alumnes. També hi ha hagut un destacat protagonisme les escoles rurals, on enguany la dramàtica retallada de recursos ha anat acompanyada de la imposició de la sisena hora, una mesura que no entenen, perquè l'escola rural té en el seu conjunt, els millors resultats educatius del país.
La consulta, que ha tingut una despesa de zero euros, s'ha desenvolupat entre el 29 d'abril i el 25 de maig, i ha estat organitzat per la pròpia comunitat educativa de cada escola o institut, assistida pel conjunt d'organitzacions sindicals amb presència a la junta.
Aquest és un nou episodi que evidencia una legislatura marcada per una oposició frontal entre el Departament i el conjunt de persones que intervenen en el procés educatiu, i manifesta el desig d'un canvi de rumb respecte unes polítiques educatives consideraves àmpliament com a lesives respecte els interessos generals del país.

687474703A2F2F7777772E6573746164697374696361736772617469732E636F6D2F636F6E7461646F72657320677261746973

Contadores Gratis

MASSIVA MANIFESTACIÓ CONTRA LA POLÍTICA EDUCATIVA DEL GOVERN

Aquest dissabte, 29 de maig, al voltant de 15.000 persones van omplir la Via Laietana de Barcelona per protestar contra la política del Departament d'Educació, les retallades econòmiques i la clausura de centres i línies educatives de batxillerats en un bon nombre d'instituts.
A la manifestació, amb predomini del color verd que identifica a USTEC·STEs IAC, que sortí de la Plaça Urquinaona i que col·lapsà la Plaça de Sant Jaume, hi havia una presència important de famílies, ampes de les escoles afectades per les retallades fetes pel Departament, i alumnes entre els quals destacaven els qui han vist desaparèixer els batxillerats nocturns. "És inconcebible que en època de crisi, on és pràcticament impossible tenir feina, que a més ens diguin que no podem estudiar" assenyalava una manifestant.
Es van cridar consignes contra el govern i el conseller, i es va produir una queixa generalitzada contra la sisena hora "no té cap lògica que una mesura tan absurda es mantingui mentre el Departament, amb la motoserra, es dediqui a perjudicar greument l'escola pública, posant menys mestres amb més alumnes i fent que els docents hagin de fer més amb menys. Un insult a la intel·ligència" concloïa un mestre amb més de vint anys d'experiència i en un to visiblement indignat.
Altres comentaris van destacar com es rebaixaven els sous dels docents mentre era evident que les elits catalanes i espanyoles s'omplien les butxaques abans i durant la crisi. "En què es diferencia la dreta de l'esquerra? En què uns roben estil Millet, i els altres, estil Luigi", comentava un representant de la Junta de Personal de les comarques de Girona.
Tanmateix, i entre alguns conats d'emprenyament poc dissimulada en passar davant d'algunes entitats bancàries, la manifestació va desenvolupar-se en un ambient festiu, animats per un grup de percussió.

687474703A2F2F7777772E6573746164697374696361736772617469732E636F6D2F636F6E7461646F72657320677261746973

Contadores Gratis

EL DEPARTAMENT ATRIBUEIX AL PROFESSORAT EL 30% DEL FRACÀS ESCOLAR

Educació no explica prou bé per què s’oposa a avaluar l’experiència de la sisena hora

ACNE: 27 maig 2010

Ahir el director general d’Educació Jaume Graells va exposar, en roda de premsa, als nous locals de la Delegació de la Generalitat a Girona, l’avançament dels resultats de les proves de sisè de primària. També va donar detalls sobre el pla d’informatització de la secundària, conegut com a 1 x 1.

Tot i valorar positivament la prova de sisè, que és el segon any que s’aplica, va reconèixer que tres de cada deu alumnes presentaven problemes d’aprenentatge en l’àmbit de lectoescriptura, i que aquest col·lectiu es mantenia estable fins al final de la seva escolarització, tot propiciant el que es coneix com a “fracàs escolar”. Considerava que, atesa la situació, atribuïble sovint a “males pràctiques docents” (no va especificar quines), calia emprar el personal més experimentat en el primer cicle d’educació infantil. A preguntes dels periodistes no va respondre sobre si les retallades previstes per al curs vinent podrien afectar negativament aquests suports necessaris en aquesta etapa. D’altra banda, tot i reconèixer que els millors resultats de la prova es donaven a l’escola rural (que és la que té un menor nombre d’alumnes per aula) va confessar que no estava previst publicar els resultats globals diferenciats segons escola rural o urbana, o el que és encara més cridaner, segons si es feia sisena hora o no. Diversos informes elaborats per la UdG, la Fundació Jaume Bofill o pel sindicat USTEC·STEs assenyalen que aquesta mesura havia provocat greus problemes d’organització als centres i que les escoles que no la feien obtenien uns resultats considerablement millors que els que l’apliquen des del 2006. Concretament, una recerca elaborada el curs anterior indicava que els alumnes de primària amb sis hores de classe tenien uns resultats un 5% inferior als qui mantenien un horari lectiu normal.

Informatització a les aules

Sobre el projecte 1 x 1 anuncià que la majoria dels centres s’havien acollit als projectes de digitalització de manera voluntària i que el Departament faria un gran esforç per assistir els centres, amb inversions milionàries en cablejats i wi-fi. També afirmà que tots els centres disposarien, com a mínim, de l’assistència de tècnics informàtics una vegada a la setmana. D’altra banda, considerà que en un breu termini, la major part dels textos serien digitals, “primant la iniciativa privada”. I que aquest nou model fonamentat en l’aprenentatge mitjançant els ordinadors portàtils, havia de generar un nou model d’ensenyament on els docents “acompanyessin, no ensenyessin”. En aquest sentit, considerava que l’ús intensiu de noves tecnologies a l’aula havia de facilitar l’aprenentatge per competències, darrera tendència educativa assenyalada des de l’OCDE.

Tot i això, en cap moment el director general va entrar a valorar l’experiència dels centres que s’han avançat a aquest curs, ni tampoc va comentar les objeccions realitzades des dels diversos estats que van iniciar experiències similars i que han estat objecte de dures crítiques des de diversos àmbits educatius. Tampoc va contestar de manera convincent que si el Ministerio d’Educación finançava la meitat dels portàtils, i la Generalitat, l’altra meitat, les famílies catalanes haguéssin de pagar 150 euros.